LLACS I REFUGIS DEL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI (ICGC)
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El 'Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici' va ser creat el 1955 i és l'únic parc nacional espanyol situat a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Amb 560.723 visitants anualment (2019), aquest parc nacional és el vuitè parc nacional d'Espanya en nombre de visitants. Està situat a la part central dels Pirineus repartit entre quatre comarques pirinenques: l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran, a la província de Lleida, abastant, a la part central, territori dels termes municipals d'Espot i Vall de Boí.
Presenta dues àrees: l'oriental, de clima continental i regada pels afluents de la Noguera Pallaresa, que alimenten el llac de Sant Maurici, i l'occidental (Aigüestortes), de clima atlàntic d'alta muntanya i banyada pels tributaris de la Noguera Ribagorçana.
La geografia del parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori sobrepassa els 1000 m, amb pics que superen els 3000 m. Abunden els llacs d'origen glacial quaternari. Destaquen, entre tots, dues valls: a l'oest la vall del riu Sant Nicolau, amb els seus característics prats i meandres dels quals prové el nom d'Aigüestortes (aigües tortuoses). A l'est la vall del riu Escrita amb el llac de Sant Maurici.
El parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta originen els diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i roques d'alta muntanya a les cotes més altes. Atès que des de fa anys ha estat un espai protegit i el seu accés relativament inaccessible, ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge. Malgrat tot, la petjada de l'home és inevitable i el parc encara és explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroelèctriques.
Font: Wikipedia